Pas a pas

El CF Reus sempre ha respectat i donat valor al futbol femení, i ha apostat per posar bons entrenadors i entrenadores al volant dels equips de noies. Jugadores com la Paola Soldevila són resultat de la qualitat del treball que es fa en el futbol base de Reus.  Des que comencen al club fins que decideixen marxar se’ls hi transmet passió per aquest esport. I talent. Ella mateixa reconeix que el Reus és un dels millors equips on ha estat i d’on s’emporta grans records. 

La Paola ha aconseguit fer del futbol la seva professió. Ella va formar part del Reus durant la seva etapa com a infantil, i ha viscut en la seva pròpia pell com, a poc a poc, el futbol femení s’ha anat visibilitzant, i ha agafat força i protagonisme en el panorama nacional.

L’any 2019, amb només vint-i-dos anys, la Paola va aixecar la Copa de la Reina amb la Real Societat. Un partit que va aconseguir omplir un estadi, i que va ser emès en directe per televisió.

-Has vist una evolució en la importància del futbol femení a Reus?

Sí. Segueixo a la Fundació i veig que cada vegada són més les noies que estan jugant a futbol. A més a més, el suport de la ciutat cada vegada és més gran.

-Consideres el Reus un referent en el futbol femení?

Sí. Jo hi vaig jugar durant quatre anys, i ha  el club on he estat millor i on m’he sentit més especial. Jo sempre parlo molt bé del Reus, no només per la part del futbol femení sinó com a club.

Crec que han passat per moments difícils com a club, però a poc a poc, amb la gent que s’està incorporant, tornarà a estar al lloc que es mereix.

-Com va ser començar a jugar al Reus?

Jo estava al Santes Creus, que era un club mixt. Quan vaig arribar a l’infantil vaig passar al Reus i em va anar molt bé. És on vaig aprendre i on vaig fer grans amistats, que fins i tot ara mantinc. Ens van tractar molt bé, i són els anys que més recordo com a futbolista

-Quin ha estat el moment més difícil com a futbolista?

Al principi, quan no hi havia els recursos que hi ha ara. En aquell moment la família ha d’apostar per l’esport que vol fer la teva filla, i és difícil. És una aposta perquè els hi surt molt car que la seva filla vulgui jugar a futbol, però ja està, he tingut la sort de no haver viscut cap moment complicat més enllà de l’esforç dels meus pares.

-Ha augmentat l’afició cap al futbol femení? Per què creus que ha passat?

Sí. Sobretot si ho compares amb el principi del futbol femení a la ciutat. Ara està la societat molt més bolcada amb l’esport femení, i encara més amb el futbol.

Cada vegada va tot a més. També els mitjans de comunicació estan més implicats en fer ressò de l’esport femení. És molt important, perquè si no el veus, no saps com és, ni t’hi pots enganxar.

Els mitjans de comunicació han estat una de les claus. Jo crec que els clubs i les entitats, són els que han d’apostar pel futbol femení, i els mitjans, sobretot als principis, han de fer ressò de l’esport perquè la gent es pugui enganxar. De fet, abans, quan a primera divisió no ens televisaven els partits, hi havia molt poca gent als estadis, o a les ciutats esportives veient-nos.

Va ser quan els mitjans de comunicació van començar a retransmetre els partits, que la gent es va començar a animar i cada cop s’enganxava més a veure’ns. Ara els estadis s’omplen, i cada cop s’hi acosta més gent.

-Creus que algun dia el futbol femení estarà al mateix nivell que el futbol masculí? Quina és la clau per aconseguir-ho?

Jo crec que no ens podem intentar igualar amb el masculí. Són esports que comparfteixen la mateixa modalitat, però al final són diferents. És com si intentem igualar l’handbol masculí amb el femení, que són totalment diferents.

Crec que hem d’intentar que l’esport femení cada cop vagi a més. Hem d’intentar que les condicions amb les quals participem en l’esport siguin millors, perquè ara estem en unes condicions mínimes, però no intentant ficar el focus en el futbol masculí. Jo crec que el futbol femení no s’ha d’igualar en aquest sistema, ja per tema de valors i d’ètica. Hem de millorar en el nostre esport i intentar que les condicions siguin bones perquè, actualment, no podem viure només del futbol, i ja que practiquem aquest esport les mateixes hores que ells i de fet, i dediquem vint-i-quatre hores al dia, sí que hem d’intentar igualar el que s’ofereix a uns i altres.

-Quan vas jugar al Reus, recordes molta afició al camp?

Recordo poca afició, només les famílies. Com a afició, no hi havia ningú. Ara si, hi ha molta gent que va a veure el futbol femení perquè li agrada, abans només si hi tenies algú implicat.

Jo crec que fa tres anys que veig aquest canvi, que la gent va al camp perquè li agrada, però al principi ningú. De fet, hem vist que s’han omplert un munt d’estadis. El del Atlético de Madrid, per exemple.

Amb la Real Societat, quan vaig jugar la Copa de la Reina, vaig veure un munt d’afició. Jo crec que això és l’important, que totes aquelles persones que no tenen a cap persona implicada també els hi agradi anar a l’estadi.

-Perquè creus que ara s’omplen estadis i abans no?

Jo crec que el públic ha tingut l’oportunitat de veure futbol femení i els ha agradat. Jo crec que és molt més vistós, no intentem enganyar. Demostrem el que podem fer, el que valem.

-Com potenciaries encara més el futbol femení a la ciutat de Reus?

Donant-li més visibilitat. No només al que es refereix al joc dins l’estadi de futbol, sinó fer jornades de formació, fer exhibicions, o per la televisió de la ciutat donar-li més importància. Per exemple, el futbol base femení a Reus, si no vas al camp, no veus com juguen les nenes, i jo crec que si els mitjans de comunicació aposten per aquests partits, faran eco de l’esport.

La societat evoluciona. A poc a poc, fundacions, entitats, i clubs, es fan més ressò del futbol femení i li concedeixen el lloc i la importància que es mereix dins del panorama esportiu actual. La Fundació de Futbol Base Reus anima i recolza el futbol jugat per noies i, amb la creació de l’Escoleta i el Sènior, reforça l’estructura de futbol femení per tal de donar inici i sortida a l’etapa esportiva de les noies del territori.