La fundaciรณ futbol base Reus, juntament amb el Centre de Lectura, ha organitzat una taula rodona titulada ยซFutbol: femenรญ i plural. La dona com a motor de l’evoluciรณ esportiva i socialยป, en la que s’ha reflexionat sobre la importร ncia de crear projectes que donin valor al futbol femenรญ, i sobre quin paper juguen els mitjans de comunicaciรณ en la seva visibilitzaciรณ.
En aquesta ha participat l’historiador Carles Viรฑas, i les periodistes Jordina Salvat, Elisenda Rovira, Laia Bonals, i Alba Cartanyร , com a moderadora.
El futbol รฉs un reflex de la societat on vivim. Temes com el masclisme, el racisme, la xenofรฒbia, entre d’altres, estan presents en partits de futbol, i tambรฉ en el nostre dia a dia. รs cert que el futbol femenรญ ha anat millorant i evolucionant cap a un model que intenta replicar el model masculรญ, perรฒ encara queda molta feina per fer, tant per part dels clubs iย les institucions, com per part dels mitjans de comunicaciรณ.
S’ha obert debat reflexionant sobre la importร ncia de la terminologia, รฉs a dir, sobre les paraules que s’utilitzen al parlar de l’esport jugat per dones. Quan els mitjans tracten el futbol jugat per dones com ยซfutbol femenรญยป, i el jugat per homes com ยซfutbolยป, automร ticament situen el futbol femenรญ en un rang inferior. รs clau la manera com es transmeten les coses, i รฉs un gran pas cap a la igualtat que en els mitjans de comunicaciรณ es normalitzi el terme ยซfutbolยป per parlar dels dos gรจneres.
De fet, el periodisme esportiu fa molt mรฉs ressรฒ de tot el que succeeix al futbol masculรญ. Una dona ha d’aconseguir una gran fita per sortir en una portada o per obrir la secciรณ d’esports. ยซS’obren seccions amb notรญcies del masculรญ constantment. Necessitem que siguin superdones per parlar d’ellesยป Afirma Laia Bonals.
De la mateixa manera que a les dones periodistes tampoc se’ls dรณna les mateixes oportunitats que als homes. Les seccions d’esports tambรฉ estan masculinitzades, i el que hauria de prevaldre รฉs el talent, i no el gรจnere de la persona.
Tambรฉ s’ha volgut donar pes a la necessitat d’igualar recursos. Els clubs dipositen molts mรฉs diners i esforรงos als equips masculins, i no tants a les categories femenines, de fet, sรณn pocs els clubs de futbol que compten nomรฉs amb modalitat femenina.
Elisenda Rovira afirma ยซLes categories femenines han de tenir els mateixos drets, que les dones tinguin els mateixos salaris mรญnims que els homes, hem de tenir recursos per tenir les mateixes oportunitatsยป.
Per รบltim, s’ha iniciat un debat entre els ponents: ยฟProfessionalitzaciรณ o no del futbol femenรญ?
Carles Viรฑas afirma que รฉs un problema replicar el model, perquรจ el problema en el futbol professional masculรญ รฉs que s’estร explotant aquest esport per a fer negoci, s’estร mercantilitzant, i d’aquesta manera, รฉs desprofessionalitzaciรณ el futbol.
รs un perill equiparar el futbol femenรญ amb el model actual masculรญ, perquรจ es podrien perdre els valors del futbol femenรญ, un futbol familiar, proper, en el que no es viu cap mena de violรจncia ni joc brut dins del camp. Com afirma Jordina Salvat ยซHem de partir dels equips petitsยป. Aquests sรณn l’essรจncia del futbol femenรญ, i per tant, s’ha de mantenir aquesta essรจncia, ja que รฉs la que enganxa als aficionats.
El futbol รฉs una metร fora social, i estar clar que queda un llarg camรญ per recรณrrer, perรฒ tambรฉ รฉs cert que les noves generacions ja tenen referents, la societat ha avanรงat i avui dia una nena no se sent malament per jugar a futbol.
Tots, tant mitjans, com institucions, han d’apostar pel futbol femenรญ, perรฒ han d’apostar perquรจ hi creuen, no per fer-hi negoci ni per compromรญs. Els mitjans han de donar visibilitat i ajudar que la gent s’enganxi al futbol, i que d’una vegada per totes no s’hagi de posar l’adjectiu ยซfemenรญยป per referir-se a aquest esport, sinรณ que es normalitzi la paraula ยซfutbolยป per als dos gรจneres. รs important crear consciรจncia, perรฒ tambรฉ รฉs important fer-ho a poc a poc, per caminar amb passos segurs i no caure en errors.
