La fundació futbol base Reus, juntament amb el Centre de Lectura, ha organitzat una taula rodona titulada «Futbol: femení i plural. La dona com a motor de l’evolució esportiva i social», en la que s’ha reflexionat sobre la importància de crear projectes que donin valor al futbol femení, i sobre quin paper juguen els mitjans de comunicació en la seva visibilització.
En aquesta ha participat l’historiador Carles Viñas, i les periodistes Jordina Salvat, Elisenda Rovira, Laia Bonals, i Alba Cartanyà, com a moderadora.
El futbol és un reflex de la societat on vivim. Temes com el masclisme, el racisme, la xenofòbia, entre d’altres, estan presents en partits de futbol, i també en el nostre dia a dia. És cert que el futbol femení ha anat millorant i evolucionant cap a un model que intenta replicar el model masculí, però encara queda molta feina per fer, tant per part dels clubs i les institucions, com per part dels mitjans de comunicació.
S’ha obert debat reflexionant sobre la importància de la terminologia, és a dir, sobre les paraules que s’utilitzen al parlar de l’esport jugat per dones. Quan els mitjans tracten el futbol jugat per dones com «futbol femení», i el jugat per homes com «futbol», automàticament situen el futbol femení en un rang inferior. És clau la manera com es transmeten les coses, i és un gran pas cap a la igualtat que en els mitjans de comunicació es normalitzi el terme «futbol» per parlar dels dos gèneres.
De fet, el periodisme esportiu fa molt més ressò de tot el que succeeix al futbol masculí. Una dona ha d’aconseguir una gran fita per sortir en una portada o per obrir la secció d’esports. «S’obren seccions amb notícies del masculí constantment. Necessitem que siguin superdones per parlar d’elles» Afirma Laia Bonals.
De la mateixa manera que a les dones periodistes tampoc se’ls dóna les mateixes oportunitats que als homes. Les seccions d’esports també estan masculinitzades, i el que hauria de prevaldre és el talent, i no el gènere de la persona.
També s’ha volgut donar pes a la necessitat d’igualar recursos. Els clubs dipositen molts més diners i esforços als equips masculins, i no tants a les categories femenines, de fet, són pocs els clubs de futbol que compten només amb modalitat femenina.
Elisenda Rovira afirma «Les categories femenines han de tenir els mateixos drets, que les dones tinguin els mateixos salaris mínims que els homes, hem de tenir recursos per tenir les mateixes oportunitats».
Per últim, s’ha iniciat un debat entre els ponents: ¿Professionalització o no del futbol femení?
Carles Viñas afirma que és un problema replicar el model, perquè el problema en el futbol professional masculí és que s’està explotant aquest esport per a fer negoci, s’està mercantilitzant, i d’aquesta manera, és desprofessionalització el futbol.
És un perill equiparar el futbol femení amb el model actual masculí, perquè es podrien perdre els valors del futbol femení, un futbol familiar, proper, en el que no es viu cap mena de violència ni joc brut dins del camp. Com afirma Jordina Salvat «Hem de partir dels equips petits». Aquests són l’essència del futbol femení, i per tant, s’ha de mantenir aquesta essència, ja que és la que enganxa als aficionats.
El futbol és una metàfora social, i estar clar que queda un llarg camí per recórrer, però també és cert que les noves generacions ja tenen referents, la societat ha avançat i avui dia una nena no se sent malament per jugar a futbol.
Tots, tant mitjans, com institucions, han d’apostar pel futbol femení, però han d’apostar perquè hi creuen, no per fer-hi negoci ni per compromís. Els mitjans han de donar visibilitat i ajudar que la gent s’enganxi al futbol, i que d’una vegada per totes no s’hagi de posar l’adjectiu «femení» per referir-se a aquest esport, sinó que es normalitzi la paraula «futbol» per als dos gèneres. És important crear consciència, però també és important fer-ho a poc a poc, per caminar amb passos segurs i no caure en errors.
